En el 1990 es va crear
una Comissió de Cooperació d’una cinquantena de museus, dins de la província de Barcelona, desenvolupant una Xarxa de Museus Locals (XML).
Aquesta iniciativa va estar promoguda
per la Diputació de Barcelona. El seu objectiu era oferir una sèrie de serveis
i activitats, per la conservació i la difusió del patrimoni, en diversos espais
museístics, per preservar la memòria col·lectiva del patrimoni material i
immaterial.
En el 1947 sota l’auspici de la Societat de les Nacions on
s’ha gestat la definició de museu amb pretensions universalistes i imbricades
amb el concepte de Patrimoni Cultural. En els estatus de l’organisme, datats
del 1974 i ratificats per l’assemblea de l’ Haia el 1989 i altres posteriors a
Barcelona el 2000 es defineix de la següent manera:1.
El museu és una institució permanent, sense ànims de lucre, al
servei de la societat i el seu desenvolupament, obert al públic i que fa
recerca sobre els testimonis materials de l’home i del seu ambient, i els
adquireix, els conserva, els comunica, i els exposa amb finalitat d’estudi,
d’educació de delectació.
Llei de Museus de Catalunya del 1990, 2 de novembre
(DOCG 14.11.90):
1.
Són
museus les institucions permanents, sense finalitats de lucre, al servei de la
societat i del seu desenvolupament, oberts al públic, que reuneixen un conjunt
de béns culturals mobles i immobles, els conserven, el documenten i els
estudien, els exhibeixen i els difonen per al coneixement, per a la recerca,
l’ensenyament i el gaudi intel·lectual i estètic i es constitueixen en espai
per a la participació cultural, lúdica i científica dels ciutadans
2.
Tenen
la consideració de museus els espais i els monuments amb valors històrics,
arqueològics, ecològics, industrials, etnogràfics i culturals que reuneixen,
conserven i difonen el conjunt de béns culturals.
Bibliografia:
GAYA NUÑO, J.A. Museos y colecciones de España. Madrid: Dirección general de Bellas Artes,
1972
.jpg)
