dissabte, 29 de desembre del 2012

Els museus difonen el patrimoni.






En el 1990 es va crear una Comissió de Cooperació d’una cinquantena de  museus, dins de la província de Barcelona,  desenvolupant una Xarxa de Museus Locals (XML). Aquesta iniciativa va estar  promoguda per la Diputació de Barcelona. El seu objectiu era oferir una sèrie de serveis i activitats, per la conservació i la difusió del patrimoni, en diversos espais museístics, per preservar la memòria col·lectiva del patrimoni material i immaterial.

En el 1947 sota l’auspici de la Societat de les Nacions on s’ha gestat la definició de museu amb pretensions universalistes i imbricades amb el concepte de Patrimoni Cultural. En els estatus de l’organisme, datats del 1974 i ratificats per l’assemblea de l’ Haia el 1989 i altres posteriors a Barcelona el 2000 es defineix de la següent manera:1.                El museu és una institució permanent, sense ànims de lucre, al servei de la societat i el seu desenvolupament, obert al públic i que fa recerca sobre els testimonis materials de l’home i del seu ambient, i els adquireix, els conserva, els comunica, i els exposa amb finalitat d’estudi, d’educació de delectació.

Llei de Museus de Catalunya del 1990, 2 de novembre (DOCG 14.11.90):

1.               Són museus les institucions permanents, sense finalitats de lucre, al servei de la societat i del seu desenvolupament, oberts al públic, que reuneixen un conjunt de béns culturals mobles i immobles, els conserven, el documenten i els estudien, els exhibeixen i els difonen per al coneixement, per a la recerca, l’ensenyament i el gaudi intel·lectual i estètic i es constitueixen en espai per a la participació cultural, lúdica i científica dels ciutadans
2.               Tenen la consideració de museus els espais i els monuments amb valors històrics, arqueològics, ecològics, industrials, etnogràfics i culturals que reuneixen, conserven i difonen el conjunt de béns culturals.
 
Bibliografia:
GAYA NUÑO, J.A.  Museos y colecciones de España. Madrid: Dirección general de Bellas Artes, 1972

Reconeixement Patrimonial de la Llengua Catalana














http://www.elpuntavui.cat/participacio/veurefotos/galeria/130-manifestacio-per-lescola-en-catala.html

En els darrers mesos, el català  com a llengua vehicular i oficial a Catalunya ha estat menyspreada i aquest fet ha provocat diverses reaccions tant a nivell dels ciutadans, com a nivell institucional donant suport i reconeixement com a patrimoni cultural, perquè el poble català la considera un fet d’identitat.

www.parlament.cat/


El patrimoni cultural fa referència a fets testimonials com la ciència, l’art, les tradicions, dins d’un procés creatiu i dinàmic, que es troben presents en la identitat d’un col·lectiu nacional. Aquests fets es transmetran a les futures generacions i seran considerats béns patrimonials.

 Hi ha  dos tipus de béns  patrimonials cultural : el patrimoni cultural material relacionat amb tot tipus d’objectes creats per l’home, dins d’un context cultural; el patrimoni cultural immaterial relacionat amb la tradició , les pràctiques culturals que es transmeten de generació en generació i promouen la identitat d’un poble.

 Definició de la UNESCO sobre Patrimoni Cultural Immaterial, 2003:

Se entiende por patrimonio cultural inmaterial los usos, representaciones, expresiones y conocimientos y técnicas –junto con instrumentos, objetos, artefactos y espacions que les son inherentes-que  las comunidades, los grupos y en algunos casos los individuos reconozcan como parte integrante de su patrimonio cultural. Este patrimonio cultural inmaterial, que se transmite de generación en generación,es recreado constantemente por las comunidades y grupos en función de su entorno, su interacción con la naturaleza y su historia, infundiéndoles un sentimiento de identidad y contribuyendo así a promover su respeto de la diversidad cultural y creatividad humana.

 

Bibliografia:

PRATS, LL., Antropologia y patrimonio, Barcelona: Ariel, 1997.
Legislació sobre Patrimoni Cultural. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1995 

diumenge, 9 de desembre del 2012

La Carta Arqueològica de Barcelona




L'ajuntament de Barcelona ha penjat en la xarxa una "Carta Arqueològica"amb 3000 punts d’interès arqueològic. Aquesta documentació digital contribueix a preservar la memòria d'espais que van contribuir en la història de la ciutat.



http://cartaarqueologica.bcn.cat/

L'accés al Parc Güell ja no serà gratuït!


A partir de la tardor vinent , per accedir  al el Parc Güell caldrà treure una entrada. Encara està per definir el seu import i estaran exempts d’aquests taxa els barcelonins, però no la resta de catalans i altres visitants de diferents orígens.  La qual cosa estic en desacord.

Si fem una mica de memòria,  l’any 1984 la UNESCO va declarar  el Parc Güell Patrimoni de l’ Humanitat, pel projecte de parc públic, d’Antoni Gaudí arquitecte modernista.  Gaudí era amic del comte Güell que volia una urbanització del parc per famílies benestants. Finalment , aquest projecte d’urbanització no va prosperar i a la mort de Gaudí, els descendents del conte Güell van donar-ho a l’ajuntament de Barcelona.

Què entenen per béns patrimonials? Un fet d’identitat amb vestigis del passat que volem preservar-lo a futures generacions. La identitat del Patrimoni ha d’estar a l’abast de tothom per a gaudir i potenciar la cultura. Per tant, deduïm que han d’estar a l’abast de la societat. Però els ens locals, regionals o estatals són els vetlladors de la seva conservació i preservar el bon ús patrimonial.

Sí no estiguéssim en un moment de crisi econòmica i sí s’hagués preservat el bon ús del parc, caldria haver adoptar aquesta mesura?  Queda lluny els dies que els pares o els avis portaven a la canalla a esmorzar  o passejar pel parc, per treure’ls de la rutina urbana.

 
 

diumenge, 4 de novembre del 2012

Els obres de gran format de Jackson Pollock es ressenten.


    

Jackson Pollock va ser un pintor relacionat amb el moviment de l'expressionisme abstracte, que es va donar a Nova York, en la segona dècada del segle XX. La seva obra emblemàtica, "Mural" que va ser el punt d’inflexió per passar del simbolisme a l’abstracció. Actualment, es troba en la Universitat de Iowa, per la donació de Peggy Guggenheim feta el 1959. El centre Getty de los Angeles farà la restauració de la curvatura pel mig del quadre, a causa de les grans dimensions. Els experts en la restauració faran una neteja de la capa de vernís i un  estudi exhaustiu  dels materials i les tècniques utilitzats.
 
http://cultura.elpais.com/cultura/2012/07/01/actualidad/1341101103_220119.html

D’altra banda, a la Fundació Miró ha inaugurat una exposició, “Explosió” amb les obres de Pollock i d’altres artistes , els quals Pollock en va ser un referent amb la tècnica de - action painting- i precursor de les  performance i l'art conceptual.

  www.fundaciomiro-bcn.org/exposicio.php?idioma=6&exposicio=4596

 

Descobriment de dos Picassos en un quadre!


L'agencia EFE ha publicat el dia 24 d'octubre, que el museu Guggenheim de Nova York, ha procedit a la restauració d'un quadre de Picasso, "Dona planxant", del període blau. Ajudats per dues càmeres d’infrarojos del científic Johan Delaney s'ha pogut apreciar una altre figura masculina. Aquest tipus de tècniques s’utilitzen en el procés d’estudi espectral de les imatges. A banda, d’un estudi analític i documental de l’obra. Una hipòtesis d’aquets descobriment es que Pablo Picasso tenia el costum de reutilitzar els llenç.  
es.noticias.yahoo.com/descubren-obra-picasso-oculta-cuadro-mujer-planc


                                                       

diumenge, 7 d’octubre del 2012

Diverses exposicions al Museu Diocesà de Barcelona

 
El Museu Diocesà de Barcelona acull una exposició temporal,des del 13 de setembre de 2012, fins el 13 de gener de 2013, sobre els gravats de Rembrandt. Aquest pintor del segle XVII va desenvolupar noves tècniques sobre a l'aigua forta.
 
 
 
A partir del 2 d'octubre fins el 14 d'octubre s'exposa el Codex Calixtinus. Aquest llibre ens descriu  l'objectiu religiós i el comportament del peregrí medieval.
Els museus tenen una funció didàctica i de divulgació, però a la vegada, preserven el patrimoni de béns culturals de diferents períodes.